Fitxa miniprojecte

Títol:	Les relacions. Com viure-les des de l’amor i no des de la por.
Descripció dels agents Personals	1. Agents personals: · Agent educador: jo mateix Sergi Torres. · Agent aprenent: aforament obert a tot aquell que vulgui aprendre sobre el tema plantejat. Poden ser professionals com Coach, Psicòlegs, Mestres, educadors, directius o qualsevol persona que és trobi reflexada en el problema i vulgui resoldre’l. 2. Tecnologia mediadora: · S’utilitzarà internet : o Promoció: Lloc web www.sergitorres.es , correu electrònic per a la difusió de l’activitat. Ús de xarxa social facebook. Ús de bloc http://novesticeducaciosergi.blogspot.com/, http://km33.wordpress.com/. o Elaboració: Cercadors d’informació. · Base de dades de contactes. · DVD en el que s’enregistrarà l’activitat. · Suport didàctic amb Power Point, Photoshop.
Descripció del Problema	Les relacions humanes són una de les fonts d’aprenentatge més grans de que disposem, però les solem viure de forma conflictiva per por a obrir-nos completament a elles. Ens han educat a crear relacions sanes? L’educació actual educa a relacionar-nos des l’acceptació i el companyerisme incondicional?
Terminologia de jonassen	Aquest és un tipus de problema mal estructurat. És un problema d’àmbit personal que té a veure amb el dia a dia de les persones, per tant les seves solucions no són predictibles ni convergents. Des del punt de vista de l’estructuració del problema ens trobem amb un problema complex. El problema al que ens plantegem donar resposta està emmcarcat dins la nostra vida diària. No és un problema de solució concreta, sinó que està exposat a diferents factors variables: o Context en el que es dóna una relació, si és familiar o professional, qüotidià o esporàdic. o La personalitat de l’altre. o El nostre estat anímic en el moment en el que ens relacionem. o Les nostres experiències anteriors viscudes en relació al problema presentat. Especificitat del camp. El problema que estem encarant depèn del context en el que és manifesta, per tant ens trobaríem davant d’un problema situat. Tipologia del problema: entenem que es tracta d’un dilema.
Significativitat pels aprenents	La forma de plantejar el problema és la següent: Farem una exposició clara i il·lustrada de les grans dificultats que tenim a l’hora de relacionar-nos i de les conseqüències que se’n deriven del problema. El dolor, el sofriment, la incomprensió, el no sentir-se correspost o estimat són alguns d’aquest problemes que s’en deriben. Tota la problemàtica mundial té origen en una forma de relacionar-nos basada en la por i no en la comprensió, l’acceptació, l’aporpament, la construcció conjunta. Anomenem a aquest últims factors amor. Saber relacionar-nos des d’aquest paradigme (amor) és bàsic per a un canvi en la nostra forma de viure en el món com a espècie humana. Durant l’exposició del problema en la conferència s’utilitzaran tot un seguit d’imatges que reflexaran deferents tipus de relacions conflictives entre persones dins de contextos radicals que després seran argumentats de forma paral·lela als nostres contextos quotidians. D’aquesta manera pretenem mostrar les grans similituds que hi ha entre una relació no harmoniosa de la nostra vida i aquell tipus de relació no harmoniosa que desencadena una guerra o un conflicte greu.
Context de l’activitat	L’activitat es portarà a terme en forma de conferència en un teatre. Un grup màxim de 138 persones. Aula insonoritzada amb equipament audiovisual. Pantalla i canó de projecció.
Característiques cognitives, emocionals, físiques més importants dels aprenents.	No es requereixen de capacitats cognitives especials, emocionals ni físiques per a l’activitat, més enllà de la capacitat d’estar atent assegut en una cadira durant aproximadament una hora. L’edat dels participants és a partir de 10 anys.
Competencies específiques que l’aprenent ha d’assolir.	L’aprenent ha d’assolir una capacitat d’autoavaluació més profunda respecte a les seves relacions i la seva forma de relacionar-se amb els altres. Ha d’arribar a ser conscient de la causa o causes que generen relacions no harmonioses ni saludables. També ha d’assolir la motivació suficient per suscitar la voluntat de posar en pràctica algunes de les eines donades durant el curs que proporcionaran la possibilitat de descobrir noves formes de relacionar-se. Assolir la gestió emocional per a poder gestionar les relacions Durant l’activitat es donarant eines d’autoavaluació per a poder autogestionar-se un mateix el seu propi aprenentatge.
Continguts.	Els continguts de l’activitat són: 1. Presentació de la forma en la que els éssers humans es relacionen avui dia: · Ens relacionem amb allò que percebem, de la manera amb la que ho percebem. · El verí emocional. · L’altre és la causa del que jo sento i penso. · Soc el producte del context en que es dona la relació. 2. On ens ha portat aquesta forma de viure les relacions. 3. Funcionament del cervell humà des de la perspectiva de la neurociència. · Com percebem? · Teoria de la realitat hologràfica de David Bohm · Teoria del cervell hologràfic de Karl H. Pribram · Teoria de les relacions sota el paradigme hologràfic: Sempre ens relacionem amb nosaltres mateixos. 4. Un pas més enllà en les relacions. 5. Eines per a relacionar-se de forma conscient. (concepte central) · La recuperació del poder. · Em faig càrrec de mi. · Transformant les meves interpretacions. · Transformant les meves emocions. · L’acció creativa. 6. La relació creativa.
Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper mediador de les TIC.	1. Presentació de l’activitat. 2. Exposició de la matèria · Utilització de seqüències breus de vídeos. (donen un gran nivell d’atenció i comprensió i ajuden a implicar als estudiants en la construcció de la seva pròpia representació externa del problema). · Utilització d’imatges projectades. (ajuden a il·lustrar els nous conceptes). · Utilització d’imatges animades amb Power point. (fan més entenedors conceptes sobre dinàmiques difícils de comprendre conceptualment i reforça la nova connexió conceptual). 3. Conclusió i tancament.
Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els contiguts d’aquesta assignatura.	La proposta és facilitar la creació d’un nou model conceptual o una reorganitazació radical o marcada (Chi, 1992; Thagard, 1992). Per tal de que l’estudiant pugui resoldre el problema presentat i crei un nou model conceptual, cal generar un mínim de motivació. Es tracta de que l’’estudiant desenvolupi noves estratègies per fer front al problema que pugui aplicar de forma senzilla cada vagada que el problema aparegui en la seva qüotidianitat. Per aconseguir-ho cal la pròpia voluntat de l’estudiant. El tipus de problema que presentem és un dilema, ja que està dins d’un context d’impredictibilitat elevada i mal estructurat. El problema de les relacions conflictives conté moltes perspectives i moltes variables. És per això que solen ser difícil d’afrontar de forma clara i exitosa. Degut a això ens centrarem en oferir eines que puguin facilitar un canvi en la perspectiva de l’estudiant a l’hora de concebre les relacions, per tal de que pugui trobar un punt central a través del qual gira el problema. D’aquesta forma es facilita la creació d’actuacions estratègiques que ens donaran més capacitat de solventar el problema que la visió “dilema” inicial. Aquest és el punt central de l’activitat. Arribar a un nou model conceptual que mostri a l’estudiant el problema presentat des d’una perspectiva més unificada en la que pugui trobar les seves propies estratègies que donin més resultat que les solucions que es poden donar a un dilema que conté tantes variables d’èxit. Amb l’ús de les TIC crearem models que ens ajudaran a generar un canvi de model conceptual. Existeix una clara relació entre la creació de nou s models i els models mentals (Frederiksen i White, 1998), (Mellar Bliss, Boohan, Ogborn i Tompsett, 1994)
Procediments i criteris d’avaluació.	El procediments estan descrits el l’apartat de “Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper mediador de les TIC”. L’avaluació serà una de les eines que soferirant als participants de l’activitat ja que entenem que és una de les bases per a poder portar a terme un canvi conceptual en les relacions. De fet, no serà fins que els alumnes posin en pràctica els nous conceptes, dins les seves relacions qüotidianes, que no veuran els seus canvis de model. Sovint el canvi conceptual implica un ritme de canvi progressiu (Smith, deSessa i Resnick,1993; ieagler, 1996) per tant caldrà desenvolupar la capacitat d’autogestió i autoavaluació.
Temporització	Temporització primria: una hora i mitja d’exposició de conceptes. Temporització secundaria: aquella que cada persona necessiti per a incorporar els conceptes i generar un canvi de model a través de la seva experiència personal davant les relacions.